Llibres

HISTÒRIA

Isabel Vila, la primera sindicalista i pionera de l’educació femenina

Se li han dedicat estudis, un musical, un monòleg teatral amb Carme Sansa i ara Pilarín Bayés l’ha il·lustrada en un llibre

Toni Strubell i Núria Bassa són els autors dels textos i amb ell fem un repàs a aquesta figura cabdal de la història de Catalunya

“No hi ha dones al món / com les de Llagostera / que pels republicans / varen portar bandera. / No hi ha dones al món / com la Isabel Cinc Hores / que pels republicans / va caminar vuit hores.” La cançó d’Isabel Vila Pujol (Calonge, 1843 - Sabadell, 1896) va ser durant molt temps l’únic ressò mantingut per la memòria oral i local que quedava sobre aquesta dona, fins que en la dècada dels anys noranta Francesc Ferrer i Gironès la va rescatar de l’oblit per reivindicar-ne la petja històrica.

Com a gran titular, se la considera la primera sindicalista catalana, però aquesta dona republicana, internacionalista i sindicalista, també va reeixir en altres aspectes tan destacats com esdevenir una de les primeres dones a dirigir una escola a Catalunya, laica en el seu cas i encarada a atorgar una educació femenina a contracorrent de la ideologia majoritària de l’època.

Ferrer i Gironès va obrir via situant-la com a figura cabdal de la nostra història amb dos llibres. Després, prenent el testimoni, Kim Planella va dirigir el musical IsaVel –amb text de Toni Strubell–; se n’ha fet una versió concert amb Isabel Rocatti com a protagonista; Carme Sansa en va interpretar el monòleg titulat Isabel Cinc Hores, amb música d’Antoni Mas; i recentment ha aparegut com un dels personatges secundaris més destacats a les respectives novel·les Caimó, de Toni Strubell, i El Federal, de Sebastià Alzamora. Això, en l’any que se celebra la 25a edició de la Caminada Memorial Isabel Vila, promoguda en record de la marxa que va encapçalar Isabel Vila per donar suport als republicans federals aixecats en armes el 6 d’octubre del 1869 contra el govern espanyol, en el que es coneix com el Foc de la Bisbal. Ara, la nova aportació per continuar donant a conèixer millor i com es mereix la seva figura, l’editorial Llibres del Segle acaba de publicar un llibre il·lustrat per Pilarín Bayés amb textos de Núria Bassa i Toni Strubell.

Com es pot apreciar, hi ha un nom, el de Toni Strubell i Trueta, que apareix tot sovint quan es parla d’Isabel Vila, i el primer que fem és preguntar-li d’on li ve aquesta dèria personal pel personatge. Aquest activista, filòleg i polític de llarga trajectòria remet a Francesc Ferrer, qui li va contagiar la passió i admiració pel personatge històric, que situa a l’alçada de Josep Pla i Dalí, altres referents de la història d’aquest país, com indica, vinculats al règim en alguna etapa de les seves vides.

Strubell encara recorda com Ferrer va ensopegar amb aquella dona fins aleshores anònima, tot garbellant entre els documents i publicacions de la biblioteca del Senat a Madrid. Entre altres, va saber d’ella perquè escrivia al setmanari de referència del moviment obrer La Federación, una publicació editada a Barcelona entre el 1869 i 1874 (durant el Sexenni Democràtic) i considerat un òrgan de la federació barcelonina l’Associació Internacional de Treballadors. Una publicació que el 29 agost del 1872 va recollir fragments del discurs social “avançat a l’època” que aquesta dona va oferir davant d’unes 3.500 persones a Sant Feliu de Guíxols, al final d’una vaga que va durar un any i mig. “Una dona? Impossible”, es veu que li van dir experts en història reputats de diverses universitats, aleshores, fins que Ferrer va picar pedra per situar Isabel Vilà (aquest li posava un accent “discutible”, segons ens explica Strubell, “perquè cap parent successor el té”) com a gran referent femení del segle XIX.

Amb la voluntat de refermar models com aquest a l’imaginari col·lectiu català, Strubell i Ferrer –aquest fins a l’últim alè de la seva vida (va morir l’any 2006)– van marcar-se algunes fites en aquest sentit. A més de l’esmentada travessia per les Gavarres en memòria de Vila, impulsada per Ferrer, Strubell va coproduir fa deu anys l’ambiciós projecte del musical IsaVel, el monòleg amb Carme Sansa, el concert basat en el musical estrenat al Musicant de Campllong l’any passat, i ara també ha coescrit, juntament amb Núria Bassa, Isabel Vila. La primera sindicalista (Llibres del Segle, 2024), aquest llibre amb il·lustracions de Pilarín Bayés adreçat a lectors de totes les edats.

Identificada amb el projecte

Strubell explica que la implicació de la incombustible dibuixant, encara plenament activa als seus 81 anys, es deu a la coneixença que aquesta tenia amb la seva família, l’avi Trueta, a la qual va visitar quan estaven establerts a Oxford (lloc de naixement de Toni Strubell). N’havia parlat amb ella diverses vegades, de la figura d’Isabel Vila, i es veu que a Bayés no només li va interessar incorporar una nova dona a la sèrie de biografies que es dedica a dibuixar, sinó que es va sentir identificada amb tot el projecte de recuperació de la seva memòria.

En el llibre s’hi recullen tots els episodis més destacats de la seva vida: des de la vinculació al món del suro i al sindicalisme, la seva infància a Llagostera i on el pare va morir, la participació en el Foc de la Bisbal, capitanejat per Pere Caimó, la reivindicació dels drets dels infants –sobretot les nenes– tant laborals com a rebre educació, l’exili a Carcassona, el retorn a Barcelona i com a pionera de l’educació de les nenes a Catalunya, abans de la seva mort a Sabadell.

D’aquesta publicació tot just acabada de sortir del forn se’n faran presentacions a la Llibreria Ona de Barcelona el 16 de maig i a la Les Voltes de Girona el 25 de maig.

Per què Isabel ‘Cinc Hores’
Isabel Vila va néixer a Calonge però es va traslladar de petita a Llagostera, on amb deu anys, sense saber ni llegir ni escriure, ja tenia cura dels malalts. Nascuda en un món de tapers, va agafar consciència social de ben jove. Va ser coneguda com Cinc Hores per la seva lluita perquè els nens de 13 anys no haguessin de treballar més d’aquestes hores i poguessin anar a escola.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
arts escèniques

Catorze finalistes catalans als Max, amb una gala dedicada a Guimerà

barcelona
GIRONA

Unes 700 persones assisteixen al Pati Cultural 2024

GIRONA
patrimoni

Manresa restaura l’escultura dedicada a Josep Anselm Clavé

Manresa
Música

L’Embassa’t atrau 7.600 persones, una xifra rècord pel festival

Sabadell

Identificat el patrimoni natural i arquitectònic a protegir

Polinyà
CINEMA

Audiard enlluerna Canes amb un musical ‘queer’

CANES
CAIGUDA LLIURE

Dins el fangar del monstre Miquel Barceló

La història que vol connectar

Sant Pol de Mar
EQUIPAMENTS

Més de 110.000 persones participen en la Nit dels Museus

barcelona