El Molt Honorable Sr. Joan Rigol (1943-2024)

Encara que tots dos ja militàvem a Unió Democràtica, va ésser a partir de l’any 1980 que vam tractar-nos molt. Ell ja era diputat al Congrés i jo tot just era un aprenent. Tenia un bon tarannà, respectuós, escoltava tothom i sempre buscava arribar a acords. L’any 1980 en Pujol li va encarregar el Departament de Treball, eren uns temps de crisi i reestructuracions traumàtiques. Se’n va veure de tots colors, però el seu bon fer li va permetre sovint facilitar l’apropament de les parts. L’any 1984 va demanar a en Pujol la responsabilitat de Cultura i va preparar el pacte cultural amb voluntat de sumar esforços. La Generalitat tenia competències amb pocs recursos i les diputacions tenien diners. Va ésser una llàstima que certs partidismes avortessin la proposta. L’any 1993 va impulsar el “pla integral de suport a les famílies”, una eina per intentar capgirar el dramàtic descens de la natalitat dels catalans. Quantes i quantes parelles manifesten la seva voluntat de tenir fills, però no poden per falta de suport. El pla es va veure frenat també per la falta de dotació. L’any 1999 va ésser elegit president del Parlament i novament va posar en relleu una altra manera de fer política, respectuosa, dialogant i buscant acords. No ho va tenir gens fàcil, va ésser el darrer mandat d’en Jordi Pujol i tot anava molt just. L’any 2013 va presidir el Pacte Nacional pel Dret a Decidir amb un manifest que va assolir el 80% de suport de la societat. Tot això a banda de moltes altres responsabilitats que va assumir fora de la política i al millor servei de Catalunya. Descansi en pau, el Molt Honorable President Rigol.