Després de la derrota a Girona un núvol de pessimisme torna a enfosquir els ànims dels culers. Es llegeix de tot a les xarxes socials, al carrer, als bars, a la feina... Però la realitat és més complexa. Si algú hagués dit de vendre Messi el 2019, quan la seva clàusula era de 700 milions, l’haurien titllat de boig, com a mínim. Però hauria estat el millor. Si per Neymar van pagar 222 milions, quant haurien pagat per Messi? 300, 400... I amb els diners s’hauria començat un nou projecte amb un nou entrenador i jugadors més joves i menys inflats d’ego. Dos anys després, Messi va marxar gratis i el club va caure en crisi. Prendre aquella decisió no era fàcil, per això ningú ho va fer. Que el Barça superi aquest sotrac, tampoc ho serà. Necessitarem paciència, humilitat, mantenir la il·lusió, sobretot en les derrotes. Però acceptar això és difícil. És més fàcil criticar i creure que arribarà un personatge tocat per la màgia que elevarà una altra vegada el club als llocs més alts de la història del futbol. Fa pocs anys es va agafar el camí fàcil, i així ens ha anat. Provem de tenir paciència i animar encara que no vingui de gust. No és fàcil, però és el millor.