Aquest cap de setmana, Ripoll celebra la festa major. Demà, dissabte, és Sant Eudald i hi ha tot d’actes programats, els oficials i els extraoficials. La llegenda de sant Eudald i el seu martiri, que conviu amb una certa boirina històrica, la podem fer recular fins al segle V, i és a partir del segle XI que Ripoll el venera com a patró, perquè les relíquies del monjo, que encara es conserven a Santa Maria, van servir per esbandir, amb aigua de pluja, una tragèdia que assolava la vila en forma de sequera. Sembla que aquest any, sant Eudald ha actuat abans d’hora (podríem afirmar que l’aigua que ha caigut aquests dies és, en part, una seva contribució), just abans de la festa. Es podrà dedicar, doncs, a observar amb serenor el comtat que religiosament presideix. Ho farà, per exemple, des del cartell que anuncia les celebracions. És una revisió de la figura del sant, amb un aire contemplatiu i bonhomiós i amb una taca al nas que més aviat l’acosta a una mena de Falstaff panxacontent. Hi ha un gall, que és el símbol que figura a l’escut de la comtal vila, i uns gegants, els de Ripoll, és clar. Res a dir. Si no fos que aquest no és el cartell que va guanyar el concurs. El que va triar el jurat en el seu moment és obra d’Ivonne Navarro i és més acolorit, més gamberro, amb més disbauxa. Hi ha un gall, per descomptat, i uns gegants, i tota la magnificència arquitectònica medieval i un conjunt bigarrat de fauna humana, des de joves tatuats fins a pares amb criatures i un senyor amb barretina. I també, en un racó, una dona amb un vel. Ai, las! Una dona amb un vel! L’alcaldessa Orriols va dir que el vel era misogin i que no es podia permetre i va censurar el cartell. Ara, uns quants ripollesos ardits l’han editat pel seu compte i l’han enganxat pels carrers amb una crida contra el racisme. No ho diuen, però també s’entén que clamen perquè sant Eudald, pobre home, esbandeixi de cop l’aliança entre l’estultícia i l’odi.