El Moixó Foguer és un personatge disfressat d’ocell, embatumat amb mel i recobert de plomes, que recorre els carrers de Vilanova i la Geltrú durant les festes de Carnestoltes. Es tracta d’un personatge característic de la tradició catalana que havia estat present en molts altres indrets i que en l’actualitat només es conserva viu en aquesta vila.
Segons en Joan Amades, antigament, durant les festes de Carnestoltes, pel Penedès i el Camp de Tarragona havia estat popular una mena de representació teatral que anava a càrrec de tres individus. El primer figurava ser l’amo de dos personatges estrafolaris més que assegurava tenir amagats dins una gàbia, amb la que recorrien els carrers de les viles que visitaven. Dins la gàbia hi anava un home amb un vestit cobert de figues seques (el Figuetaire) i un altre que figurava ésser un ocell (el Moixó Foguer). L’Amades descriu aquests dos personatges de la següent manera: “El qui representa l’ocell va amb un vestit de punt ben ajustat al cos, cobert per alguna substància apegalosa, que algunes vegades és mel, damunt de la qual s’estén una quantitat de plomes per tal de donar-li la visió del plomatge propi d’un ocell (…). L’altre company seu va vestit amb una camisa de dona, per bé que completament recoberta de figues seques ben cosides”.
La representació començava amb l’arribada de la comitiva a plaça, encapçalada per l’amo. Anunciava que tenia un ocell per vendre i quan algú s’interessava per veure’l, després d’un estira-i-arronsa, el Moixó Foguer i el Figuetaire sortien esperitats per entre la multitud que mirava l’escena, especialment mainada, fent un gran renou i cridòria i saltant a sobre de tothom. El Moixó empaitava el Figuetaire amb l’objectiu d’arrencar-li les figues i menjar-se-les, embrutant tothom al seu pas. La representació tornava a començar quan l’amo capturava als dos personatges i entrava dins la gàbia, iniciant-se de nou el tracte i la juguesca. Aquesta representació de farsa té els seus orígens a l’època medieval i probablemant formava part d’estratègies de joglars i artistes de carrer per atraure públic i recollir alguna moneda.
Representacions amb persontages semblants es feien a Sant Quintí de Mediona, Valls i Begues, tot i que aquesta tradició s’ha perdut en aquestes poblacions a l’espera que algú les recuperi de l’oblit. També eren diversos els pobles on el personatge del Carnestoltes era un ocell (Solivella, Rocafort de Vallbona…). En l’actualitat, només es conserva viva la tradició a Vilanova i la Geltrú.
El Moixó Foguer de Vilanova i la Geltrú
El Moixó Foguer de Vilanova i la Geltrú és un personatge completament nu que, embatumat de mel, es posa dins una caixa plena de plomes d’aviram. Antigament s’utilitzava un pinzell per aplicar la mel al cos del Moixó, però en l’actualitat la mel es posa amb les mans d’una persona que l’ajuda i es treu amb aigua calenta. El Moixó Foguer duu una màscara i una mitja al cap i, totalment emplomallat, va acompanyat per una comitiva formada per gent en camisola de dormir i una xaranga.
El Moixó Foguer recorre els carrers i places de Vilanova i la Geltrú dins una caixa. De tant en tant, la comitiva fa una parada i, amb l’ajuda d’una persona que obre la tapa de la caixa, el Moixó Foguer surt i escampa la seva pluja de plomes per tot arreu.
Aquesta figura va ser recuperada per l’Orfeó Vilanoví al 1986 i en l’actualitat és un voluntari d’aquesta entitat qui cada any dóna vida al personatge. Es va renovar aquesta tradició vilanovina, recuperant la figura del xerraire, un personatge que pregona les virtuts d’aquest personatge emplomat sense explicitar-les, parlant del que no es veu però s’intueix.
A vegades una fotografia ens pot ensenyar molt més 😉
